Crònica de la pertorbació Gloria a la Seu d’Urgell

La depressió Gloria va afectar tot el país bona part de la setmana passada. Els efectes sobre el litoral i prelitoral van ser devastadors. Les inundacions i riudades en alguns punts van fer estralls. A la Seu d’Urgell els efectes no van ser, ni de bon tros, tan calamitosos, però si d’allò més interessants des d’un punt de vista meteorològic, especialment avui fa una setmana. Aquesta crònica vol ser un recull i anàlisi dels fenòmens més rellevants que la pertorbació ens va deixar.

 

Vent

El 19 de gener, diumenge, va començar a palesar-se un dels principals ingredients d’aquesta potentíssima situació de llevant: el vent. A primera hora del matí, entre les 6 i les 7, va enfortir-se una ventada contínua de component est i nord-est. La tarda de diumenge es va assolir la ratxa màxima, que fou de 64 km/h al casc urbà de la Seu. Els dos dies següents no s’arribà als 50 km/h, però la venteguera va durar fins dimarts 21.  Que se sàpiga, no va causar destrosses ni afectacions.

 

Neu 

Un carrer de la Seu a quarts de set del matí del 22 de gener de 2020.

Sens dubte, el fenomen més sorprenent que vam tenir a la nostra localitat. Les previsions apuntaven que dimecres 22 la precipitació arribaria a tot el Pirineu, i amb especial intensitat i perseverança a la meitat oriental, on el gruix depassaria el metre de neu nova amb escreix. Es preveia que la cota de neu estaria ben bé als 1200 m. Però es va desplomar 600 m de cota. La nit de dimarts 21 era suau. Cap a les 23:30 fregàvem els 8°C i si fa no fa a la mateixa hora va començar a ploure. Res no feia pensar que pogués nevar a la Seu, situada a la ratlla dels 700 m. A partir de la mitjanit, però, la temperatura va començar a baixar i baixar. A les 02:00 ja era de poc més de 4°C i fou aleshores, entre les dues i les tres de la matinada, quan l’aire fred es va desplomar del tot a la vall del Segre i la precipitació va passar d’aigua a neu. Ens vam plantar als 0,7°C durant la resta de matinada. La nevada, a més, al principi va caure amb llamps i trons, un fet ben poc freqüent. Va ser una neu grassa, humida, caiguda tota l’estona amb temperatura positiva. Però es va estacar arreu i a les superfícies més fredes en vam mesurar 11 cm. Aquesta neu va tenir tres efectes adversos:

  • El tall o intermitència del subministrament elèctric a la ciutat i als pobles del voltant. Aquesta fou la incididència que afectà més població.
  • La dificultat per a la mobilitat rodada. Alguns desplaçaments amb autobusos escolars es van cancel·lar i d’altres van patir endarreriments de fins a quatre hores.

    La Plaça dels Oms a migdia del 22 de gener.
  • I la conseqüència més visible i duradora: la trencadissa de branques a l’arbrat públic i privat de la Seu i dels voltants. En ser una neu humida pesava molt, i com que es va estacar fins a les puntes de les branques, la palanca de les més llargues era molt forta i es van acabar esberlant. Algunes eren de diàmetres i grandària significativa. Uns dels llocs més afectats foren els camins de la vora del riu Segre, amb un xafarranxo d’oms siberians.

    Trèmol esqueixat al parc del Valira.

Durada: Va nevar des de les 2 de la matinada, si fa no fa, fins cap a les 9 del matí. A partir de llavors la precipitació es va tornar pluja, tot i tenir temperatura (positiva) de neu. Van ser, doncs, unes set hores de nevada. A quarts de dues del migdia hi va tornar, però fou cosa de pocs minuts. Després va continuar plovent.

L’abast geogràfic també va ser molt interessant perquè va arribar a nevar a Organyà, poc per sota dels 600 m, tot i que la precipitació significativa fou, un cop més, del congost dels Tresponts en amunt. Dissabte, 25 de gener, tres dies després de la nevada, es notava una mena de frontera natural claríssima a partir de Montferrer. D’allà cap a la Seu la neu encara era ben visible als llocs obacs i fins i tot als prats plans de la ribera i espais oberts urbans, en canvi de Montferrer en avall ja no se’n veia enlloc.

 

Temperatura

És especialment interessant el comportament tèrmic de l’atmosfera els dies que ens afectà la pertorbació, i més si els comparem amb els dies anteriors. La primera quinzena de gener, i des de Nadal de fet, vam estar dominats per un anticicló que imposava, ininterrompudament, dies assolellats amb màximes entre els 10 i els 15°C i mínimes negatives entre els -2 i -6°C. Amb aquest règim de temps, algunes jornades l’oscil·lació tèrmica va ser de gairebé 18°C. El dia 19 la rutina tèrmica es va estroncar i la mínima ja va ser lleugerament positiva. A partir de llavors, i fins al moment de redactar aquest resum (dimarts 28 de gener), totes les mínimes han estat positives i les màximes inferiors als 10°C (tret del dia 26). El detall de la temperatura del dia 22 és d’allò més interessant. La màxima (6,8°C ) es va registrar a mitjanit, quan s’iniciava el descens tèrmic que ens acabaria portant la neu inesperada. La mínima va ser de 0,7°C i el termòmetre la va estar marcant molta estona. Durant tot el dia no vam passar de 2°C.

Consola de la nostra estació automàtica Davis Vantage Pro II. El gràfic de punts és de l’evolució de la temperatura, i cada punt assenyala una hora. Noteu la davallada entre les 02:00 i les 03:00 del 22 de gener, moment en què començà a nevar.

El dia 24, un cop passat el temporal, s’esperava cel serè i gelada de la neu i el xip-xap que hi havia arreu. Però no. A causa de la gran humitat ambiental després de dos dies de pluja contínua, el dia 23 al vespre es va tapar i l’endemà el vam passar tot el dia sota el tap protector d’una boira alta que va impedir que gelés, però que va mantenir l’ambient fresc amb una màxima de tot just 4,8°C. El dia 25 va tornar a estar tapat però sense fer res. Va ser aquesta absència de sol i la temperatura fresca la raó per la que aquella neu tan humida va aguantar ben visible tres dies a dins de la Seu, tot i els molts litres d’aigua que van caure.

 

Precipitació

La pertorbació Gloria no va ser freda, però sí que va ser molt humida. La pluja va començar dimarts 21 cap a mitjanit (4,2 mm). Dimecres, més enllà de la neu que ja hem comentat a bastament, el meteor destacable fou la pluja. Van caure 63,2 mm. L’endemà, dijous 23, encara en vam mesurar 26,6. El total de l’episodi va ser de 94 mm. Això situa el mes de gener (el segon més eixut de l’any) de 2020 com al més plujós a la Seu des del 1996 (156 mm), i com al quart més plujós des del 1948 (174 mm el 1979 i 153 mm el 1955). A més, la precipitació de 63 mm en un sol dia figura entre els més plujosos del registre local. El final de l’episodi va portar una mica de pluja de fang. La neu rogenca així ho va testimoniar. Naturalment, amb tanta aigua els rius van créixer de manera important. Dijous 23 el Segre a la Seu ocupava tota la seva llera i feia grills d’aigua espectaculars.

Aspecte del riu Segre a la peixera del parc del Segre la tarda del 23 de gener.

Resum

La pertorbació ens va afectar durant 5 dies, del 19 al 23 de gener, ambdós inclosos. Els fenòmens meteorològics que va causar són:

  • Ventada d’est-nord-est d’entre 40 i 60 km/h del 19 al 21.
  • Nevada de 7 hores, amb llamps i trons, i 11 cm de neu humida la matinada del 22.
  • Absència de gelades però caiguda sobtada de la temperatura fins al punt de provocar neu molt per sota de la cota prevista.
  • Precipitació de 94 mm entre la nit del 21 i la tarda del 23, amb pluja de fang al final, fet que situa aquest mes de gener com al més plujós dels últims 24 anys i el quart dels darrers 72.
Principals paràmetres dels dies 21, 22 i 23 de gener de 2020. A l’eix horitzontal les hores (M=mitjanit i N=migdia), i al vertical les diferents unitats segons el paràmetre. Noteu la davallada de la temperatura (línia vermella) entre les 00:00 i les 03:00 del 22, quan començà la nevada. Alhora, la humitat va augmentar molt (línia blau cel).
El segon gràfic representa la velocitat del vent. Durant l’inici de la nevada no en va fer gens. 
La línia vermella del primer i tercer gràfic representa la temperatura. Com a anècdota, el pic que s’observa entre les 07:00 i les 08:00 PM del dia 22 correspon a l’augment que, involuntàriament, l’observador va causar en abocar durant uns minuts la neu fosa al pluviòmetre per tal de mesurar-la en forma de litres.
El pic molt marcat del darrer gràfic (pluja) al mateix interval de temps correspon a l’abocament de neu fosa al pluviòmetre per saber-ne quanta precipitació líquida representava.

Cada cop en som més

Si t’estimes l’entorn, descobreix com unir-te a la nostra xarxa
“AQUÍ ens agraden els moixons”.

M'agraden els moixons

Subscriu-te al nostre butlletí

Deixa'ns el teu nom i el teu correu electrònic i t'enviarem mensualment informació, activitats i promocions