Migració de rapinyaires al Cadí

A les acaballes d’estiu, quan ja s’ha acabat el tribolosi de la reproducció, moltes espècies d’ocells comencen la migració postnupcial o de tardor. No hi fa res que siguem a l’agost. Per a ells, amb la feina feta, és hora d’anar cap al sud, allà on trobaran el seu aliment en abundància quan aquí viurem les estretors hivernals, ja que el que empeny les aus a migrar és la previsió de la disminució de l’aliment.

L’aligot vesper migra en estols, especialment els ocells adults.

La majoria d’ocells insectívors són migradors. Al seu torn, els rapinyaires que mengen moixons insectívors també migren, i els que mengen insectes, que també n’hi ha, fan el mateix. Els que s’alimenten de rèptils també. I fins i tot els que mengen peix i viuen a llocs que es gelen. Davant d’una situació d’escassetat o de desaparició absoluta del menjar, moltes espècies (segurament més de les que ens pensem), es desplacen a llocs de més abundància. Aquest viatge pot ser de pocs quilòmetres o de centenars i fins i tot milers. Com qualsevol viatge amb final feliç, és d’anada i tornada.

 

La cigonya negra és escassa, per això veure’n és un bon regal pels aficionats.

 

 

Les aus planadores afegeixen, al ja de per si fascinant fenomen de la migració, l’espectacularitat de la seva envergadura i de la grandària dels estols que formen, segons els casos. Entenem per aus planadores les que aprofiten els corrents d’aire calent per guanyar alçada i planar fins a un altre corrent ascendent per tornar a guanyar alçada. Així quilòmetres i quilòmetres. Amb aquesta tècnica de vol s’estalvien molt d’esforç perquè gairebé no baten les ales. La dependència dels corrents d’aire ascendent les obliga, això sí, a evitar tant com puguin sobrevolar grans masses d’aigua, ja que els corrents d’aire serien molt menys intensos que els que es formen sobre terra ferma. A casa nostra, les aus planadores són la major part dels rapinyaires diürns i les cigonyes. L’observació d’aquestes aus sol fer-se des dels anomenats colls d’ampolla, o llocs on es concentren grans quantitats d’individus per tal de creuar els estrets que separen els continents. En el cas ibèric, l’estret de Gibraltar és un punt de pas obligat per a mils i mils de rapinyaires i cigonyes. Les aus que hi arriben provenen de bona part d’Europa i ressegueixen diferents rutes transcontinentals per fer-hi cap. El seguiment per satèl·lit d’aus equipades amb emissors permet de conèixer-ne l’itinerari amb molt de detall. Aquest mètode, però, és molt car.

Una altra manera molt més econòmica de saber per on passen els rapinyaires migradors és observar-los directament amb prismàtics i telescopis des de llocs estratègics. Cada final d’estiu, el cel de la cara nord de la serra del Cadí i l’alta vall del riu Segre es converteix en un corredor migratori per a milers d’aus planadores. Aquesta ruta es prolonga vers el nord-est per la vall del riu Tet, a la comarca del Conflent. Per aquesta gran autopista aèria transiten tota mena d’aus, des de petits moixons com mosquiters i tallarols, fins a aus aquàtiques com ànecs, agrons i martinets; des de limícols camallargs fins a cigonyes i grues, des d’orenetes i pinsans fins a àligues i aligots.

L’aliga marcenca es diu així perquè torna de l’Àfrica al mes de març.

Per estudiar el pas migratori d’aquestes darreres espècies, l’any 1995 el Parc Natural del Cadí-Moixeró va iniciar un seguiment de la migració de tardor de rapinyaires. Es van triar diversos llocs de la comarca de l’Alt Urgell per identificar i comptar les aus que passaven per aquest espai natural protegit. L’estudi es va fer sense interrupcions fins al 2007, i els resultats van ser d’allò més interessants. Tant és així, que l’any 2009, l’Ajuntament d’Alàs i Cerc, mitjançant un ajut del Departament de Medi Ambient i Habitatge i la col·laboració del Parc Natural del Cadí-Moixeró, va construir el mirador de rapinyaires de turó Galliner per gaudir de l’espectacle de la migració d’aquestes aus. Situat a 1612 m d’altitud, a la bona època és un lloc privilegiat per observar el pas de mils de rapinyaires, així com per contemplar el paisatge i a la nit observar estels. És un equipament públic, gratuït i obert tot l’any. S’hi accedeix per Artedó o per Vilanova de Banat. Un cop a la collada de Lletó, cal seguir a peu 1,2 km per acabar-hi d’arribar.

L’espècie de rapinyaire migrador més abundant a la nostra vall, d’entre les 17 que s’hi han detectat, és l’aligot vesper (Pernis apivorus), amb més de 29.000 exemplars comptats entre tots els anys que es va fer l’estudi esmentat. Això representa prop del 83% del total de rapinyaires comptats durant aquell període. Aquesta és l’espècie més nombrosa a tots els llocs de pas del nostre continent com a conseqüència de la seva abundància, de la seva extensa àrea de distribució i, sobretot, pel seu marcat caràcter gregari a l’hora de viatjar. Els estols més grans que s’observen al Cadí són d’aquest ocell. Alguns superen els 400 individus! El pas màxim es concentra clarament durant la darrera setmana d’agost i la primera de setembre. La intensitat de pas pot ser molt elevada, com ho demostren diverses observacions de 1.000 aligots vespers en només una hora. El màxim observat en un sol dia és de gairebé 2.500 exemplars.

El milà negre és l’espècie més primerenca: a final de juliol ja migra cap al sud.

Una altra espècie molt abundant durant la migració a la nostra vall és l’àliga marcenca (Circaetus gallicus). Se’n van comptar més de 3.000 en tots els anys d’estudi. A diferència de l’aligot vesper, l’àliga marcenca migra de manera solitària, o en petits grups. El màxim del seu pas migratori es concentra durant la segona quinzena de setembre. La intensitat de pas màxima ha estat de 65 individus en una hora i de gairebé 170 en un dia. Les àligues marcenques solen migrar formant llargues corrues, separades les unes de les altres per pocs centenars de metres.

L’astoret (Accipiter nisus) també migra en solitari. El seu moment àlgid se centra a la primera quinzena de setembre. La mida petita i el seu vol a prop de terra fan que segurament molts migradors passin desapercebuts. Finalment, d’entre les més abundants a la zona d’estudi, hi ha el milà negre (Milvus migrans), que torna a ser un migrador gregari com l’aligot vesper. Durant els estudis fets al Cadí no se n’han comptat mai tants, però potser perquè els comptatges començaven a final d’agost, i els milans negres passen sobretot a mitjan i final de juliol. Altres espècies observades des del turó Galliner són el xoriguer comú (Falco tinnunculus) i les arpelles (Circus sp.). Pel que fa a les cigonyes, la més abundant, i de molt, és la cigonya blanca (Ciconia ciconia), però també se n’hi veuen cada any algunes de negres (Ciconia nigra).

La nostra empresa ofereix la possibilitat de fer visites guiades al mirador de turó Galliner per gaudir de l’espectacle dels rapinyaires migradors a la serra del Cadí.

 

Cada cop en som més

Si t’estimes l’entorn, descobreix com unir-te a la nostra xarxa
“AQUÍ ens agraden els moixons”.

M'agraden els moixons

Subscriu-te al nostre butlletí

Deixa'ns el teu nom i el teu correu electrònic i t'enviarem mensualment informació, activitats i promocions